Una visita al Vigan

 Finalament, visitèri lo Vigan! 

Naturalament, aviái una bona rason d'i anar: crompar una veitura (la setena de ma vida). Lo trajècte dins lo bus lo matin èra polit; la visita de la vila me faguèt plaser. 



Lo Vigan, amb plòja...











                                           Lo pont del sègle XII al Vigan









Tot aquò foguèt i a ja doas setmanas. Aquela dimenjada tornèri per pagar la segonda partida de la crompa del banhòl. I aviá un pichon problèma amb la sarralha darrièra de la veitura, alara, amb la filha de la familha que me vendèt la veitura, montèrem al vilatge de Valleraugue, dessus de Pont'd'Erau, ont demòra lo paire, qu'es força bon bricolaire, e poguèrem ensem adobar la sarralha.


L'ostal del paire, dins Cevenas....



L'endeman tornèri al Vigan (de Ganges, ont m'installi pauc a cha pauc dins mon apartament) per far de crompas a la "Ressourcerie", una cooperativa per reciclatge e torna-emplec ont òm tròba tot. 











Èra dissabte, lo 6 març, un jorn esplendit!


Tornèri a la val de Mont Aigoual, qu'aviái vista lo jorn davant, per tòrnar veire la ribièra, los ponts vièlhs, la bèutat de Cevenas dins un jorn de prima que me faguèt pensar a mon enfança, quand podiái jogar tota una jornada al costat d'una tala ribièra, amb mon gos, dins lo solelh, dins l'aiga, dins l'arena, coma dins Paradís. 















Lo pont foguèt endamatjat dins las grandas aigas de 2019...



Lo Pont d'Erau


Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Una visita a Sumène

l'istòria del Biliton Pichon